Desert (feat. Llunes Brunes)

Per tot on gir els ulls veig el desert.

Si els alç a l'infinit, passen ocells.

Si mir en terra, ni verd ni ramells

brollen assaciant l'ànim inert.

Els núvols lluny, me'n vaig amb ells,

i el vent, que de ponent forma un concert

de blaus marins i blaus de cel obert,

m'empeny, humit, cap a horitzons novells.

I som, desplegant ales, pel camí

que em durà a un lloc desconegut per mi

on rars crisantems blaus premen futur.

Esqueixa el vel la nit i esdevé clar.

Solquen el món oratges d'un demà

de llum, que cega el cau del Drac obscur.