LLUNA

Sento, una intuïció que arriba desenfrenada

Et juro que no és la primera vegada

Et miro als ulls i no em miren a la cara

A poca llum gastem les ganes que ens queden

Quedar-nos junts, veient, com el sol no ens espera

Jo canto a la lluna que ens doni una nit més

On només el present no calli el que sento

Per mala fortuna, vaig perdre l'interès

I ara el present és el que menys escolto

Fa plorar

Que et tallin les ales i veure que no pots volar

Notar com tu canvies i no poder-ho controlar

Em sento que estic perdent la direcció

Visc en una il·lusió

On només hi estem nosaltres

Provocant la tempesta

Que sento a dins i que sembli

Que ja no pugui frenar

Quan tots em diuen

Que des de que vaig començar aquesta relació ja no soc la mateixa

I no sé si no vull marxar o no em deixa

I encara que sembli mentida, ens salva quan em desvesties

I els llençols ens guardaven l'amor que ens queda

I no crec en les despedides, no fa falta parlar quan em mires

Em destrossa per dins saber que s'ha acabat

Jo canto a la lluna que ens doni una nit més

On només el present no calli el que sento

Per mala fortuna, vaig perdre l'interès

I ara el present és el que menys escolto