No És La Llum

No és la llum

la que s’amaga quan la muntanya s’empassa el dia

No és el temps

el que empeny dues agulles eternament

No és igual si et fa mal

No és tan bo si et fa por

No és soroll

el crit del gall, que amb alegria, reclama un nou dia

No és el vent

qui despulla, amb cada fulla, els arbres d’hivern

No és la pell del més vell

Son les mans dels més grans

Encara que trenqui la corda del temps

res és tan gran

que no és tan llarga la vida

et creus nen, i mira’t

No és el mar

qui té la culpa d’haver mullat aquesta ciutat

No és vermell

el foc que em crema el pit si et busco i no sento el teu crit

No és veritat que ha canviat

Tens raó si sents por

No és mirall

si quan s’entela no deixa veure l’escrit del passat

No és passat

si encara ronda al teu cap

No és la gent que t’entén

Son les veus que no sents