El carrer dels jocs florals

Sota de les vies

hi ha el passeig de l’alegria

on el temps mor i brosta la vida

I en aquest passatge

hi viu mig àngel, mig diable

i el meu cor

On tot ve de nou

i estan per estrenar les claus del món

i la son passa de llarg

i mai s’apaguen els fanals

quan es fa tard

Ja surt el sol,

cada cop bufa més lluny aquell mestral

que em tornava boig

Vull jugar a fer brillar els dies

al carrer dels jocs florals

Resseguint la riba

va arribar el mes de Maria

i les flors que han guarnit els dies

I ajuntant els cossos

per clavar-nos tots els ossos

vaig trobar…

…un lloc que fa olor de mel

i llençols blancs i menjar bo

I a poc a poc, jugant, jugant

va fer-se l’heura als finestrals

del carrer dels jocs florals

Ja surt el sol

Cada cop bufa més lluny aquell mestral

que em tornava boig

Vull jugar a fer florir els dies al carrer dels jocs florals