Petita Serenata Diürna

Visc en un país lliure, perquè només l’imagino lliure en aquesta terra i en aquest instant, i sóc feliç perquè sóc gegant. Estimo una dona clara, que vull i em vol, i res no em demana, o quasi res, que no és semblant però és igual. I si fos poca cosa, tinc els meus cants que sense cap pressa faig i desfaig, habitant les hores, com correspon a la gent desperta. Sóc feliç, sóc un home feliç i prego que ara em perdonin, en aquest dia, els morts per tanta felicitat.