A Les Dones (que plorem a les fosques, soles i en silenci)

Tu que ets dona fràgil dona forta,

donadora de paraules tranquiloses i calmoses,

tu que fas dels problemes oportunitats de créixer i de conèixer,

i de veritats que no s'escolten.

Tu que no has donat paraules amargoses

a ningú més de les que et dones a tu,

dona'ns la mà,

totes plorem a les fosques, soles i en silenci.

Tu que fas més hores que un rellotge,

que carregues a l'esquena totes les preocupacions,

tu que sempre trobes un moment per fer-nos companyia,

aquesta teva mania de rebre menys del que dons.

Tu que ho donaries tot sense pensar dues vegades,

sense girar-te a mirar el que deixes a darrere teu,

dona'ns la mà,

totes plorem a les fosques, soles i en silenci.

(Aaah, aaah, aaah, aaah)

Tu que sempre caus, però que sempre t'aixeques,

tu que aixeques les que som al teu voltant,

tu que aguantes les mentides, que fas les pors compartides,

que fas que ens sentim millor, que ens empenys a tirar endavant.

Tu que cuides, que vigiles, que fingeixes si no arribes,

que pateixes, però no et deixes trepitjar,

dona'ns la mà,

dona'ns la mà,

a les dones que plorem a les fosques, soles i en silenci.