Com se pot desferrar sa meitat des nostre cor si sortíem cada

nit a celebrar que ningú com noltros s'estimava tant.

I com mos podem explicar que és el temps el que ha espenyat

quatre mans caminant damunt sa pell, cada matí a cada racó

des nostre cos.

i ara que no hi ets m'he perdut pes cantons, tots els diumenges

si plou es sofà me vessa per tot.

I totes ses hores que els dos vam tudar sense pensar que un

rellotge no deixava de marca tots els minuts i tots els segons

cap un final. I ara que m'he acostumat a comprar per un tot sol

tenc espai dins sa gelera per si som dos, he guardat tots els

pedaços on era es rebost.

I ara que no hi ets, a qui li molestarà es vent?

no podrem discutir que ja duc una estona dormit.

Com se pot desferrar sa meitat des nostre cor si sortíem cada

nit a celebrar que ningú com noltros s'estimava tant.