Sents

Dies que en la nit s'amaguen, dies que no pesen gaire més Que un vell paper, tardes que s'emporta l'aire Cartes que la sort escampa, sents que el món va fent Ningú perd l'esperança, no et servirà de res Voldria tornar a casa, però esperaré, potser després Quan em falti el teu alè, quan el cor se'm queixi més Quan hem caigui a sobre el cel, sortiré a buscar-te Dies que el record s'empassa, dies que la sort escampa Sents que el món va fent L'estiu estén les ales, t'apropa més als Déus Més tard et sents culpable, per un moment has oblidat Que la vida és un regal, que hi ha dies que fan mal Que al final no canviaràs, tornaràs a caure Dies que en la nit s'amaguen, dies que no pesen gaire més Que un vell paper (Que un vell paper)