Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi

Quan les bruixes t'esgarrapin de matí

No et faré més tebi el fred

Ni més dolç el cafè amb llet

Però pensa en mi

Menuda, pensa en mi

Pensa en mi quan no t'arribi el sol

O quan t'arrambin en el metro a quarts de nou

I porta'm, brodat a la teva brusa

O pintat en el teu somriure vermell

Gronxa'm, de les teves arracades

Volta'm amb els teus anells

I deixa'm venir amb tu, deixa'm venir

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar

Menuda, entre goig i pena

Abraçat contra el poema

Que llegeixes d'amagat

Badallarà mandrosa la ciutat

Quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx

I t'espolsis els ocells

Que fan niu dels teus cabells

Et diu al cor

Que l'ocell engabiat, mor

Ells em duen a les plomes somnis i batecs

Quan colpegen els meus vidres els seus becs

I em conten

Història blanca i menuda

Que entre quatre parets es marceix

Piulen, que es mor la primavera

Quan no pot anar a passeig

Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar

Menuda, i encén la cara

Pensa que tenim encara

El camí dels teus ocells

Per a volar-lo tu i jo amb ells