T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més

Amb un vestidet blanc, amb roses i volants

Crida, canta, per molt anys, avui és el teu sant

T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més

Però no sempre puc fer-ho més

Ets la mare que enamores

Ets el nom de les senzilles

Ets la mare més divina

Ets la queixa de les queixes

Ets soferta mai no et queixes

Ets l'hòstia consagrada, vull dir la rehòstia

Mar-Maria, Mar-Maria, Mar-Maria, Mar-Maria

T'estimaré, però avui no puc fer-ho més

Ets la sort, sort del qui malgasta

Ets la dona de les dones

Ets la veu de les femelles

Ets la nineta de les nines

Ets la pau de la impaciència

Ets la mare de les mares

Ets la mare de la sapiència

Ets la queixa de les queixes

Ets soferta, mai no et queixes

Ets la queixa de les queixes

Ets soferta, mai no et queixes

Més artista, altruista

Tens el cor més dolç

Malaberista, alquimista

Tens el cor més dolç

Ets la sort de qui mal gasta

Ets l'esquena pinten bastos

Ets la fe del que no hi creu

Ets la treva, mai la guerra

T'estimaré, però ja avui no puc fer-ho més

Però ja avui no puc fer-ho més

Però ja avui no puc fer-ho més

T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més

T'estimaré, però ja no puc fer-ho més