Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca

Has de pregar que el camí sigui llarg

Ple d'aventures, ple de coneixences

Has de pregar que el camí sigui llarg

Que siguin moltes les matinades

Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven

I vagis a ciutats per aprendre dels que saben

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca

Has d'arribar-hi, és el teu destí

Però no forcis gens la travessia

És preferible que duri molts anys

Que siguis vell quan fondegis l'illa

Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí

Sense esperar que et doni més riqueses

Ítaca t'ha donat el bell viatge

Sense ella no hauries sortit

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

T'hagi enganyat savi, com bé t'has fet

Sabràs el que volen dir les Ítaques

Més lluny, heu d'anar més lluny

Dels arbres caiguts que ara us empresonen

I quan els haureu guanyat

Tingueu ben present no aturar-vos

Més lluny, sempre aneu més lluny

Més lluny de l'avui que ara us encadena

I quan sereu deslliurats

Torneu a començar els nous passos

Més lluny, sempre molt més lluny

Més lluny del demà que ara ja s'acosta

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes

Més lluny, sempre molt més lluny

Més lluny del demà que ara ja s'acosta

I i quan sereu deslliurats

Tingueu ben present no aturar-vos

Tingueu ben present no aturar-vos