Volant ras

Espigues d'or a mitjan agost

 llueixen, altives, esclatant de secor

 dansen i s'encalcen

 animades pel ball del vent

 i el sol que batega a cada moment.

 Tamarells s'albiren i jo et veig passar,

  la fosca s'apaga i

romeguers s'embullen,

faroles

te seguesc

somiant,

  s'apaguen,

 embats que s'enduen

 el que és viu encara,

 dies que caduquen i jo aquí assegut.

 I és que

 jo som desertor d'una pàtria que encara no existeix

 volant d'aquí dalt a baix no se sent res.

 Demà miraré de ser un poc menys humà,

 de deixar a lloure l'animal que hi tenc fermat.

 Vaig volant ras

 perquè així veig a on són les lloses,

 dins les butxaques no hi duc res

 però dins el cap hi tenc massa coses.

 Tenc ganes de sortir

 i tornar a viure,

 tenc ganes d'oblidar-me'n

 del teu somriure.