Miquel Riera

Es escaladors

Ses escaladores

Fugen d'energia

Per damunt ses ones

Amb es sol taronja

Mig a la mar blava

Eixugarà sa roca

Abrupta i castigada

I una barca blanca

Surt des port de Sóller

S'aigua està tan plana

Que li espitja córrer

Cossos adaptats

Prims i musculosos

Tots es déus olímpics

N'estan orgullosos

Fins com ballarines

Molt sofisticades

Van per ses altures

Bots i manotades

I una barca blanca

Surt de sa Costera

S'aigua està tan plana

Que no fa nedera

I una barca blanca

I jo me mor de pena

Visca sa memòria

D'en Miquel Riera

Es escaladors

Ses escaladores

Són sa fantasia

Tecno hippiosa

Amb sa furgoneta

Roden es planeta

Són sa part humana

Lliure de sa Terra

I una barca blanca

Surt de sa Costera

S'aigua està tan plana

Que no fa nedera

I una barca blanca

I jo me mor de pena

Visca sa memòria

D'en Miquel Riera