El gronxador

Quan no pot anar millor, empitjora

I empitjora quan no pot anar millor

La fortuna és una nòria

I la sort un gronxador

Quan estàs a dalt de tot, t'enfonses

En un mar que no té fons ni horitzó

I llavors valdrà més no fer memòria

De la llista de les grans ocasions

Que has perdut per no presentar-te a l'hora

Que has gaudit sense ser mereixedor

Que han passat per davant la teva porta

Per anar a perdre's en algun carreró

Quan amb aquests dits tocaven la glòria

I ens embriagava la dolça emoció

I tornaves per omplir-te la copa

Tot bevent i convidant a tothom

Se t'ha tornat tan amarga la boca

Quan anaves a donar l'últim glop

I has baixat avall fins a l'última nota

Per l'escala d'una vella cançó

Has dit: "sí!, i has encaixat la mà forta"

Ho has dubtat i al final has dit que no

Has mirat als ulls i has dit: "què m'importa

Lu de més perquè ara vaig de debò"

Has volgut tornar per doblar l'aposta

Has mirat rient els ulls de la mort

I arribant a la darrera derrota

Has cridat i entès les normes del joc

No m'hi veig per haver mirat massa estona

Fixament a la brillantor del sol

Si has de riure, riu, si has de plorar, plora

Però algun dia hauràs d'entendre d'un cop

Que el final de tota aquesta història

Només té una conclusió

La fortuna és una nòria

I la sort un gronxador