El Mirall

Li fa ràbia reconèixer que no sap de què parlar-se, ara S'ha trencat tantes vegades que s'esgoten les paraules Torna a sentir-se covard i comparar-se l'espanta Ara que s'ha quedat sol i la nit no se li acaba El mirall fa evident un altre cop el desastre Miri on miri no veu quina mentida explicar-se I els complexes de sempre tornen a visitar-la Ara que s'ha quedat sola i la nit no se li acaba Tinc por de perdre'm dins l'habitació D'oblidar que soc qui soc i això ho trio jo Tinc por de no viure dins el meu cos Ofegar-me en la ironia de voler semblar Comparo els versos que ara escric Amb les cançons que escolten els altres I esgoto cada part de mi buscant assemblar-me Vivim un judici constant on el fiscal són les xarxes Ara que m'he quedat sol i la nit no se m'acaba M'esgota la meva mirada Injusta cremant-me la vida Muntanyes de fum a la vista en Un món de revista que enganya I aquest mur que és fet de mentides Avui ja no pot aturar-me Segueixo buscant la sortida Si caic és per aixecar-me Tinc por de perdre'm dins l'habitació D'oblidar que soc qui soc i això ho trio jo Tinc por de no viure dins el meu cos Ofegar-me en la ironia de voler semblar millor Té por del mirall que l'esquerda i el crema Té por de trencar-se i no veure qui era Té por de no ser la persona que esperen Té por de la vida i la merda que ens venen Tinc por del mirall que m'esquerda i em crema Tinc por de trencar-me i no veure qui era Tinc por de no ser la persona que esperen Tinc por de la vida i la merda que ens venen Tinc por de perdre'm dins l'habitació D'oblidar que soc qui soc i això ho trio jo