A estes altures ja ho sabia, no seria fàcil.

Estava pensant en descansar, però és què ja ho tinc quasi.

Va vindre de repent' i mal com un atac de pànic,

mos vam dir coses de mentida com en aquell pàrquing,

Hui recordava aquella nit que tu estaves tan freda,

Si açò està mort, com és que el cor encara mos' batega,

Si tot és fals i artificial com vols que açò m'ho crega,

seguisc pensant cada jugada com a bon estratega.

Passant el rato,

que no sé que em depara demà,

lluitant contra els dimonis perquè no han parat de temptar.

Son massa voltes rebellant-nos contra l'autoritat,

quina és la línia que separa si està bé o si està mal?

Mos saludem però seguim en guerra,

provant substàncies pa intentar que em traguen esta pena.

El més perdut enmig d'aquesta selva,

i amb les cadenes faig figures, eixa es la condemna.

Se que se'm nota,

i em sent com un idiota,

encara no he pogut llevar-me el teu nom de la boca.

I és què este mar es tan immens que abruma',

últimament sent una veu que brama.

Com hem acabat,

com no vols que rebente,

si tots estan salvant el cul i al del costat que el maten,

Venim de caure,

de creure en un projecte,

de pujar al tren sense haver fet les maletes.

Les millors barres que faig son les que menos repros' tenen,

Acabaré pensant que en este barco' estic asoles'

A un cantó com la foto a les esqueles,

caient a rebolcons per les escales.

Estem jugant com els xiquets a les escoles,

somiàvem en volar tan alt que vam aprendre a caure.

Demà Canvie De Vida,

però de moment que esperen:

Experts en esperar miracles.

Per si et pregunten digues que ho estic deixant,

que eixa merda em senta mal i ja se quin és el final,

m'he despertat un altre dia en esta mateixa espiral,

en esta mateixa rutina, en estes ganes de matar.

Estic fora de la partida,

sols torne de tant en tant,

Cal buscar-se la vida, no fa falta parlar tant,

estem portant la original,

pals xiquets per dins trencats,

pal que curra 12 hores i ni aixina esta arribant.

I ara se que estic distant,

faré que valga la pena,

veig que

se que no deuria però porte massa falques' per l'esquena

tu menteix-me i sols espera que m'ho crega.

Vull estar al marge, quin és el problema,

estar collocant-me mentre este mon es crema?

Però, encara no puc marxar-me

encara no he arribat a la meta.

Intoxicat però seguisc en l'arena