Papa, Jo Vull Ser Torero

Papa jo vull ser torero

Papa jo vull matar toros

Papa jo vull saltar als ruedos

Ai papa jo vull ser torero

I el pare es desesperava

Ell que era tan honorable

Potestat de la sardana

I de les lletres catalanes

La veritat no comprenia

Quin cony de fill que tenia

Si tenia tot el que volia

Si tenia amor tenia família

I de calés no li faltaven

Ni cultura ni ensenyança

De la pulcra i refinada

Existència catalana

Papa jo vull ser torero

Papa jo vull matar toros

Papa jo vull saltar als ruedos

Ai papa jo vull ser torero

I el pare des de les grades

I com patia i com plorava

Que és que el toro empitonava

Al seu fill i el rebolcava

Que és que el toro va arrancar-li

Els collons d'una cornada

I l'hemorràgia era imparable

Una mort inevitable

Va morir a la infermeria

De la plaça a mitja tarda

I el seu fill moria torero

Ple de gloria i ple de fama

Ple de clavells a la tomba

Banderilles i estampetes

I als balcons geranis negres

Ai papa el teu fill ha mort torero

Ai ai ai