Covards

Primer va ser la certesa Que com amb tu no em trobaria enlloc Després van venir les presses I et volia sempre a prop. Sempre he tingut por d'estar sol Ara entenc perquè et queixaves Perquè vas dir-me que marxés La teva frase preferida Que si l'amor només és un joc. Sempre has temut el teu destí Encara crec que m'enganyaves Que mai ningú diu el que sent Total la vida són quatre dies Perquè negar el que és evident. Sempre he tingut por d'estar sol Cada nit que em quedo a casa I no la passo de bar en bar Sé que tu segueixes sola Que per orgull no em trucaràs. Sempre has temut el meu rencor.