I si no t'espantes
Quan saps que tu podries
I és que així és la por,
Que no hi res més
Que mirar dins la foscor
I si t'ajudessis
Cridant els teus dimonis
Que sols són al cap,
Que de tan bonic
Ells s'haurien agenollat,
Petonejant els dits
D'arquitectura modernista
Com els teus incisius,
Que a mi em fan volar
Quasi un pam quan tu somrius
Però ara som a l'ara
Quan per entrar esperes
El meu braç d'home pelut
I mentre jo existeixi
Ningú no està perdut
Si un dia faltés,
Perdona'm per pensar-ho
Però en això sóc un cagat,
Jo que davant la forca
Segur que seré maleducat
No m'acomiado
Però si la mort torna
A passejar-se a prop meu
L'abraçaré després
De fer-vos petons a vosaltres tres
