Vull

Vull que les canes que pentine parlen Quantes històries guarda este cabet Guarda secrets, crida el xiquet Quan sent que, per fi, puc trobar-me Que el veu prop de mi, vull trobar-te Vull donar-te el que vols Ansietat, frustracions, desterrar-les Vull que m'entres endins, sense por Sense por, sense atendre a raons Fins que agafen les notes colors Sense ordre, insurrectes La síntesi perfecta, cançons Cançons i cançons, amb lletres reals Honestes, sinceres, egòlatres, rares Donant via lliure al instint animal Mirant com ens brillen les cares I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant Vull deixar de alienar-me amb la merda Omplir-me de ràbia i desig Vull sentir-me d'on sóc, d'una terra Que m'importa prou més que un país Vull guanyar-los ja, ara i per sempre I que mamà no plore, no s'ho mereix El concepte és molt fàcil Si ha de plorar algú que ploren ells Imprimir caràcter i ritme Pesa més el cul que la moral El orgull que pica, que ofega Moltes vergonyes per amagar Vull que arribe algo, el que siga Però sé que si no em moc mal Senc que igual això mai arriba I hi ha algo m'espitja a abandonar Vull gaudir de tot, sense mida Sense resistències ni frens Sé que eixa baralla és la vida Sempre que tingues un plat calent Vull la veritat, la certessa, el sentit Que la gent es crega que pot Perdre la por, matar la culpa No demanem res, ho volem tot I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant Sí, quiero que suene sincero Cortarle los hilos al titiritero ya Quiero al poema sin amos Que crezca en las manos de algún alfarero Sí, caigan las frutas del cesto Muera el traidor que dispara a los nuestros Suene en la calle el clamor Sienta el tirano angustia y dolor I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant I que brolle la ràbia d'un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena Que morir és no viure lluitant (Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills) I que brolle la ràbia d'un crit ancestral (Quants podran mirar-se algun dia al espill?) I que fem de la por una dansa tribal (Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però) I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir) Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir) Que no tot en la vida és faena (Hem de seguir) Que morir és no viure lluitant (Hem de seguir)