Jean-Luc

Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial De cinema francès a la fresca El meu plan era tornar aviat però al final Tot es va anar allargant I els dos vam decidir sortir de gresca Se'ns va fer tard Va dir No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats I et deixo aquí sobre un cobrellit Perquè ara no, però després fot rasca, ja veuràs Si tens gana o vols aigua, tu mateix Pots fer, pots fer com si fossis a casa La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet Era fàcilment mal interpretable Vaig augurar una nit per la posteritat Fer un cim, fer un 8.000 Fer quelcom difícilment igualable Però allà no passava res Només aquell silenci Trencat pel meu somier Potser no era el seu tipus Millor que no fes res I en una paret al fons Imprès en blanc i negre Hi havia un pòster d'en Godard Potser ell podria dir-me Per què em ballava el cap Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Vull entendre-ho però no puc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Vull entendre-ho però no puc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Ell va dir que en casos com aquests No es tracta de ser més guapo o de ser més lleig Sinó d'estar convençut de fer-ho Jo vaig dir-li: ja, però si ara hi vaig i ella no vol Després què? Després tot això acaba siguent un rollo patatero Em va convidar a fumar I en un plano-seqüència una frase magistral Una dona és una dona No et preocupis, tant se val L'endemà vam esmorzar Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar Ella em va fer un petó Que encara no sé interpretar Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Vull entendre-ho però no puc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Vull entendre-ho però no puc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc