Milers d'espurnes (feat. Las Migas)

De petit volia jugar tot el dia El carrer va ser per mi la meva guarderia Vam caure jugant a la plaça Vam teixir una cuirassa Que avui ens protegeix d'aquest desastre Als vuitanta les tardes eren llargues i dures Érem els amos de les nostres aventures I cada vespre sortien milers d'espurnes No com ara que els fem créixer dintre d'urnes Vaig sortir amb un nus a la gola El dia que em van fer fora de l'escola Vam profanar les seves "capillas" "Señor Solé siga de rodillas" De nens pintàvem un estel a la paret I ens escalfàvem a les nits quan feia fred A l'any 2000 ser independentista Era passar-se el joc de l'optimista Em van trencar el cor a la primera Els vaig veure abraçats tan a prop de l'era Plorava i no entenia que passava Sabia que l'estimava Escriure històries em salvava Rimava cada nit mentre fumava Vaig descobrir l'hivernacle "Serè la rimo, però fumat faig espectacle" Mai podré oblidar el dia Que vaig veure la primera ecografia O quan la mare dels meus fills Em mirava somrient Vam sentir com el seu cor bategava lentament La Carmeta va marxar al vespre I vaig aprendre que els avis són per sempre Ser ric no és acumular el capital És tenir els avis al dinar de Nadal He tornat nedant d'una illa Per veure la meva filla El nano m'influencia Aprenem junts cada dia I ara sé que vull guanyar la batalla I tancar-li la pantalla Vaig veure el millor equip del món Em vaig creure que tornava Puigdemont Vaig creure que tindria un país L'1 d'octubre vaig ser tan i tan feliç Amb el pare comentem Tots i cada un dels partits I si acaba a mitjanit Ho comentem des del llit M'agradaria poder marxar abans No m'imagino la vida sense ell Persegueixo la meva utopia I no deixo d'intentar-ho cada dia Sempre penso que serà l'última gira Serà la pasta o serà l'ego qui m'estira? Ja no vull que em donin cap més premi Em torneu més estúpid i bohemi I si rebo tres o quatre pals Escrivint és com curo els meus mals Fa vint anys que tinc vint anys Ja no comparteixo banys amb estranys Ja fa temps que l'únic que em col·loca És posar-te rimes a la boca Vull tornar al pati de l'escola Tornar a amagar-nos en aquell altell Veure jugar al Barça de Guardiola I escoltar el català per Calafell Tornar els divendres a la pista I fumar d'amagat darrere el castell Escoltar un guitarrista I acabar cantant una cançó amb ell Vull tornar a jugar sense samarreta Vull descobrir altra vegada el món Fer un verset i que m'esclati la llibreta I anar corrent a beure de la font Tornar a anar amb la bicicleta Portar-li flors als meus enterradors Vull tornar a ser un poeta I vull deixar de ser famós Si plores amb una cançó meva Em poses del "tirón" a tallar ceba Els diumenges són una depressió Si tu em menges em trobo millor No suporto els enterraments No porto bé el pas del temps Em van superar les modes Però he après a aterrar sobre rodes I tot el que escric Tot el que em dic Tot ho estripo La mateixa nit Si em disparen Poso el pit Tinc l'esperança De creure't algun dia Però em cansa molt La teva hipocresia Quan més difícil Quan més es torça Disparo el míssil Amb més força