La Tieta

La despertarà el vent D'un cop als finestrons És tan llarg i ample el llit I són freds els llençols Amb els ulls mig tancats Buscarà una altra mà Sense trobar ningú Com ahir, com demà La seva soledat És el fidel amant Que coneix el seu cos Plec a plec, pam a pam Escoltarà el miol D'un gat castrat i vell Que en els seus genolls dorm Els llargs vespres d'hivern Hi ha un missal adormit Damunt la tauleta I un got d'aigua mig buit Quan es lleva la tieta Hi ha un missal adormit Damunt la tauleta I un got d'aigua mig buit I un mirall esquerdat Li dirà: ja et fas gran Com ha passat el temps Com han volat els anys Com somnis de jovent Pels carrers s'han perdut Com s'arruga la pell Com s'ensorren ells ulls La portera, al seu pas Dibuixarà un somrís És l'orgull de qui té algú Per escalfar-li el llit Cada dia el mateix Agafar l'autobús Per treballar al despatx D'un advocat gandul Amb qui en altre temps Ella es feia l'estreta D'això fa tant de temps Ni ho recorda la tieta Amb qui en altre temps Ella es feia l'estreta D'això en fa tant de temps Ni ho recorda la tieta La que sempre té un plat Quan arriba Nadal La que no vol ningú Si un bon dia pren mal La que no té més fills Que els fills dels seus germans La que diu tot va bé La que diu tant se val I el Diumenge de Rams Comprarà al seu fillol Un palmó llarg i blanc I un parell de mitjons I a l'església tots dos Faran com fa el mossèn I lloaran Jesús Que entra a Jerusalem Li darà vint durets Per obrir una llibreta Cal estalviar els diners Com sempre ha fet la tieta Li darà vint durets Per obrir una llibreta Cal estalviar els diners I un dia s'ha de morir Més o menys com tothom Se l'endurà una grip Cap al forat profund Llavors ja haurà pagat El nínxol i el taüt Els salms dels capellans Les misses de difunts I les flors que seguiran El seu enterrament Són coses que sovint Les oblida la gent I fan bonic les flors Amb negres draps penjant I al darrera uns amics Descoberts fa un instant I una esquela que diu Ha mort la senyoreta Descansi en pau Amén I oblidarem la tieta