Amor Particular

Com t'ho podria dir Perquè em fos senzill, i et fos veritat, Que sovint em sé tan a prop teu, si canto, Que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, I penso que no he gosat mai ni dir-t'ho, Que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo. Que junts hem caminat, En la joia junts, en la pena junts, I has omplert tan sovint la buidor dels meus mots I en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc. Per tot això i coses que t'amago Em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo. T'estimo, sí, Potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T'estimo, i et sóc gelós I el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa; T'estimo, i em sé feliç Quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que Jo... que jo... Que passaran els anys, I vindrà l'adéu, com així ha de ser, I em pregunto si trobaré el gest correcte, I sabré acostumar-me a la teva absència, Però tot això serà una altra història, Ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo. T'estimo, sí, Potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T'estimo, i et sóc gelós I el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa; T'estimo, i em sé feliç Quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo... Soneh!