Avant

Un senyor que s'oxida al sofà Una ment que no troba la boca Una vida que no sap parlar Un profeta més de la derrota Un patriota de la soledat De deixar-se dur, una mascota Un imbècil amb autoritat Un sacríleg de la integritat Cauen les filles anònimes, mort natural Fallen les forces, clima hivernal Tristes i anades, quina postal Lluny de les llums, dels pedestals Sense homenatges ni flors en corones Com si sols foren persones normals Com si en un món de misèria i de runes Fora bonic oblidar S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar De vore tan gran la bandera La vista es comença a cansar S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar I ara respirar és una quimera Però estaran Les nostres sempre estaran Com pedra dins la sabata Com la palmera que aguanta l'huracà I allà estaran Fent burla i fent sacrilegi Per sempre bruixa i heretge Sempre a la contra i avant! Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut Que se'ls perdone este suïcidi prematur La seua sort no és vostra, però l'enterro costa I els han cobrat la medicina i el taüt Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa Orfes d'amor omplin la misa Ixen les hordes de les cavernes Guarden la merda baix la catifa I, com sempre, pagues tu la seua festa El resultat era un, la jugada era perfecta S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar De vore tan gran la bandera La vista es comença a cansar S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar I ara respirar és una quimera Però estaran Les nostres sempre estaran Com pedra dins la sabata Com la palmera que aguanta l'huracà I allà estaran Fent burla i fent sacrilegi Per sempre bruixa i heretge Sempre a la contra i avant! Però estaran Les nostres sempre estaran Com pedra dins la sabata Com la palmera que aguanta l'huracà I allà estaran Fent burla i fent sacrilegi Per sempre bruixa i heretge Sempre a la contra i avant!