Suposo que això és fer-se gran
i la roda ja ha girat tant
que ja res et sembla molt greu
però tampoc molt emocionant
Saps que molta gent no canviarà
i que d'on no n'hi ha, no en rajarà
Que de persones tòxiques n'hi ha
i que el punt de fuga és important
Que només amb amor no n'hi ha prou
i només amb paciència tampoc
Aquells dies tan raros que hi ha
entre que ho decideixes i ho fas
I mentrestant seguim ballant
damunt la cinta que ens porta al final
I ens 'nem gronxant amunt i avall
però tot el que passa ja no tornarà mai
La nostàlgia és fàcil d'atiar
però encoratjar el futur ja no tant
Però això va sempre endavant
que t'agradi o no, és igual
A la gent la coneixes millor
quan realment no els fas falta, ja no
Ja aniria tocant que fes bo
Mercromina, sandàlies i prou
Ja em suposo que això és fer-se gran
i que la roda ja ha girat tant
que ara ja res em sembla tan greu
però tampoc gaire emocionant
