Xapes

Una gran derrota

S'ha perdut sa sobirania des poble

Una esquerra dividida, fracturada

Una terra amb poques ganes de revolta

Ses paraules enrabiades d'aquell fiet rebel

Ara només són notes, pevades a sa memòria

Una idea, un oasi que ha servit per caminar

I ja massa vegades jo cantava per cantar

N'hi ha que es pensen que sa guerra es guanya amb petites victòries

Que tothom mos entenia, que hi veem entre sa boira

Per no voler fotre xapes: fer-ho mono i afinar

Que és qüestió de privilegis gemegar per gemegar

Poques coses es mantenen, ni s'amor ni s'amistat

Jo ho sent d'una altra manera per cada primavera

Ones van i venen, inspiració ve i va

Però sa puta tempesta mos segueix, mos segueix enfonsant

I com podem callar, com podem mirar a una altra banda

Com podem permetre que es qui mana sempre mani

No m'equivocava, i que encara corri dins sa sang

Un instint biològic d'actuar quan t'estan atacant

Ja no recordava està escortat per sa meva guitarra

Sa necessitat de fer poemes per sa terra

Massa massa amorfa rodejant una vida perfecta

Massa merda a una plaça que s'infecta

Massa temps callats perquè tot anava bé

Érem un gall roig, érem flama combatent

Hem de ser valents i tornar a aixecar es puny amunt

Perquè un poble desarmat és un poble que ha perdut

Mateixa pose, mateix ritme, mateixos acords

Mateixa rima combativa m'atravessa el cor

Mateixa medicina: escriure per no perdre el nord

Mateixa porta de sortida: que tot prengui foc

No vull perdre mai ses ganes i vull perdre por

Seguir sempre s'utopia de veure néixer un dia

En silenci, sense mals i sense plors

Un camp verd, olor a banyat i un t'estim quadribarrat

Puny estret i cor calent. Som hereus d'una cançó

Som la mar contra es marès. Som cultura i tradició

Mir el cel i escolt es vent que me fa sentir gelós

D'una terra que m'estim i d'una gent que tant enyor

Dins d'un sistema tant podrit. Sobreviure entre perdons

Protegir a nes protegit. Enterrats com a raons

Vull remoure remolins, que tot tengui rerefons

Que sentis pressió a nes pit i que te caiguin es calçons

Puny estret i cor calent. Som hereus d'una cançó

Som la mar contra es marès. Som cultura i tradició

Mir el cel i escolt es vent que me fa sentir gelós

D'una terra que m'estim i d'una gent que tant enyor

Dins d'un sistema tant podrit. Sobreviure entre perdons

Protegir a nes protegit. Enterrats com a raons

Vull remoure remolins , que tot tengui rerefons

Que sentis pressió a nes pit i que te caiguin es calçons

Fins s'aroma des meus pins. Som hereus d'una cançó

Som la mar contra es marès. Som cultura i tradició

Mir el cel i escolt es vent que me fa sentir gelós

D'una terra que m'estim i d'una gent que tant enyor

Dins d'un sistema tant podrit. Sobreviure entre perdons

Protegir a nes protegit. Enterrats com a raons

Vull remoure remolins , que tot tengui rerefons

Que sentis pressió a nes pit. Per una crisi de valors

Una gran derrota