Tornarem a Brindar per la Vida

Encara que només siguin dos cops a l'any Tornarem a brindar per la vida Per la lluita i pels somriures El temps és un monstre immens I no té els peus fets de fang Però nosaltres ja hem après a jugar la partida Mira, sota el braç hi portem la tardor Que reclama a crits la justícia Adormida, amb cartrons, al racó Farà cinc anys vam alçar al cel la vida I, avui, sembla més ampla i més viva La facultat ha canviat de lloc I jo, amb vint-i-cinc, quin desastre No tinc la llicència de res Gaeta queda a prop i, aquest cop Potser trobarem en l'etern La raó de l'efímer; la passió Ja ho veus, condemnem el silenci d'aquells Que han volgut fer ignorant aquest món Que pregunta pel dubte de tot Farà cinc anys vam alçar al cel la vida I, avui, sembla més ampla i més viva No renunciarem a les il·lusions Creixerem, i serem flors per la revolució Com el recompte d'aquells dies Com un preludi dels nous anys Tornarem a brindar per la vida Ja ho veus, condemnem el silenci d'aquells Que han volgut fer ignorant aquest món Que pregunta pel dubte de tot Farà cinc anys vam alçar al cel la vida I, avui, sembla més ampla i més viva No renunciarem a les il·lusions Creixerem, i serem flors per la revolució Com el recompte d'aquells dies Com un preludi dels nous anys Tornarem a brindar per la vida Encara que només siguin dos cops a l'any Tornarem a brindar per la vida Per la lluita i pels somriures