No em vas reconèixer, potser la barba et va despistar.

Tots dos junts vam créixer. Tu ets tan bonica, igual que fa vint anys.

Ara ens trobem cada dia al vespre passejant el gos al parc del davant.

No recordes aquell nen que et va fer tant de mal. Han passat tan ràpid aquests anys.

I ara, al teu llit, follem sense rancor, pels descosits.

I despullats, ens llepem totes les ferides del passat.

Quan ens mirem veig aquells dos nens que s’han fet grans.

Quan ens vam conèixer devíem tindre dotze o tretze anys.

Mai em vaig merèixer que em triessis a mi pel ball.

Sense dir-te res jo vaig marxar i el següent agost no vaig tornar.

Han passat més de quinze anys i ara ens hem retrobat. Sembla com si fóssim dos estranys.

I ara, al teu llit, follem sense rancor, pels descosits.

I despullats, ens llepem totes les ferides del passat.

Quan ens mirem veig aquells dos nens que s’han fet grans.

I ara, al teu llit, follem sense rancor, pels descosits.

I despullats, ens llepem totes les ferides del passat.

I ara, al teu llit, follem sense rancor, pels descosits.

I despullats, ens llepem totes les ferides del passat.

Quan ens mirem veig aquells dos nens. Veig aquells dos nens.