La vida no és gens fàcil

No, no, no, no, no,

la vida no és gens fàcil, no.

No, no, no, no, no,

i manco ho és l’amor.

Glosant el teu cos, de dolça pell humida

que em cura les ferides i em fa sentir de nou.

Rues i llençols m’entelen la retina,

servada nit salina amb oratge del nord.

No, no, no, no, no,

la vida no és gens fàcil, no.

...

Temps d’esclat al camp, són molts mesos d’espera,

arrela la primavera que em fa bullir sa sang.

i encén els records de quan per la vorera

no miràvem enrere, excitant la sort.

No, no, no, no, no,

la vida no és gens fàcil, no.

...

Gira un gira-sol, no sap de cap drecera.

Li agafa la cantera, fa el que li diu el cor.

L’estima un poriol que té molta xerrera.

Li fa venir plorera de tambor i de fabiol.

No, no, no, no, no,

la vida no és gens fàcil, no.