Captatio benevolentiae

Provem d'encaixar en escenes boniques En ports de diumenge farcits de gavines En grans sobretaules on els avis canten En nits vora el foc abraçats a una manta Es tracta de ser els simpàtics del barri Els que ballen i ballen fins que els músics parin I irrompre arrogants lluint les millors gales En discos amb dones amb feines estables I, a vegades, ens en sortim I, a vegades, ens en sortim I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim Busquem quedar bé en el retaule magnífic Dels que van pel món amb posat monolític I afronten la vida mirant-la a la cara I un dia, contents, compren flors a sa mare Intentem trampejar per ser persones dignes El pare modèlic que volen les filles El de la veu greu, el de la mà forta Que paga un vermut i que arregla una porta I després tancar els ulls i sentir el món en calma I a dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre Havent enllestit un gran epitafi Que arranqui somriures a tots els que passin I, a vegades, ens en sortim I, a vegades, ens en sortim I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim I, a vegades, ens en sortim I, a vegades, ens en sortim I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim I, a vegades, se'ns baixa la verge I de sobte ens revela que ens en sortim I, a vegades, contra tot pronòstic Una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic Tot fent evident Que per un moment Ens en sortim