Apropa't

Ara sentim que som un oceà, Una llavor que tot just encara ha de despertar. Tot és camí i a la teva pell escric Un poema indecent, a contracorrent. Tornem a sentir com l'univers és una fera. Som la llavor de l'arrel que ara vol créixer. Tot es camí quan s'enfonsa el dilema. Crits a contracorrent, naufragi de la pena. Apropa't encara més, més a prop, Sent com la vida batega més fort. Apropat encara més, encara més, Sent com bategues per dintre. Ara volem contra el que marca el vent, Amb l'eufòria que arriba, quan matem la rutina. No vull saber què vol dir fer-ho bé, Dissidents permanents, tant addictes al moment. No vull esperar a tenir-ho tot clar, Que sentir és molt més que somiar. El teu crit preferit, contra tot neguit. L'eufòria d'aprendre a volar. Apropa't encara més, més a prop, Sent com la vida batega més fort. Apropat encara més, encara més, Sent com bategues per dintre. Com una sola veu, una sola cançó. Un univers sencer batega entre tu i jo. Com una sola veu, una sola cançó. Un univers sencer batega entre tu i jo. Apropa't encara més, més a prop, Sent com la vida batega més fort. Apropat encara, encara més, Sent com bategues per dintre.